La Decadència:

Respon a les següents qüestions:

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?
La Decadència és el període l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana.

• La castellanització de la llengua catalana
• La desconfiança dels escriptors catalans envers la seva pròpia llengua, ja que la consideraven antiga i medieval.
• La fragmentació dialectal tan avençada. L’anomenaven de diverses formes.
• La persecució política de la llengua a Catalunya arran dels decrets de Nova Planta.
• Substitució lingüística ( en que el català retrocedia davant el castellà en l’ambit literari i entre les classes socials.)

3. Sobre el s.XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.

• El moviment literari que es va donar va ser el Renaixement que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. És un moviment literari d’àmbit català i d’abast cultural i polític. Pretén recuperar l’expressió literària culta, definir una consciència diferencial catalana i incorporar alguns dels corrents més significatius de la literatura europea contemporània, el Romanticisme i el Realisme. Situa l’home i la capacitat de jutjar lliurament al centre de l’univers, destaquem a Cristòfol Despuig, prosista, i els poetes Pere Serafí i Joan Pujol. El Renaixement trenca, conscientment, amb la tradició artística de la Edat Mitjana, a la qual qualifica, amb ple menyspreu, com un estil de bàrbars o de gots.
• Respecte la poesia, el millor poeta català del moment fou Pere Serafí, que alternà l'idealisme amorós d'inspiració petrarquista amb la glossa de refranys i cançons populars. En la temàtica de la poesia continuava apareixent el tema amorós que inclou la idealització de la dona; La naturalesa. Es concep com un símbol de la perfecció divina. Es descriu com un recés de pau, assossec i harmonia on es desenvolupa l'acció amorosa; La mitologia ja que s'utilitzen els mites i llegendes dels déus grecollatins com font d'inspiració poètica; servint alhora per a donar bellesa a l'obra. Quant a la lírica: Versos: decasíl•lab sense cesura Estrofes: sonets.

4. Sobre el s. XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.

• El moviment literari que es va donar va ser el Barroc que respongué a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l'optimisme racionalista. El tema del temps adquirí una importància cabdal. Estilísticament el literat barroc es llançà d'una manera deliberada a l'explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi, de la versificació, a utilitzar sense mesura tots els recursos del seu art. Les circumstàncies que comportaren l'aparició del barroc català foren semblants a les del castellà, però hi incidiren, a més, unes condicions històriques pròpies i una de les crisis més agudes que ha sofert mai la cultura del país.
De fet, les primeres manifestacions pròpiament barroques, no es produïren fins a començament del segle XVII i es prolongaren durant tot el XVIII, aleshores ja amb elements d'estètica rococó.
Una figura cabdal del barroc català fou el poeta i comediògraf Francesc Vicent.
• En la temàtica de la poesia barroca destaca l’actitud de desengany i frustració a causa de la crisis social; la mort, el plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca i el pessimisme polític. S’utilitzen els recursos de l’artificiositat, el contrast entre dos conceptes oposats, la deformació de la realitat, abundància de cultismes i castellanismes i l’ús de figures retòriques.
Les figures cabdals de la poesia barroca son Francesc Fontanella (es caracteritza per l’ús de mots castellans, els temes romàntics i l’esment del sonet) i Francesc Vicent Garcia.

5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il•lustració.
• El neoclassicisme: Un moviment estètic del segle XVIII, inspirat en l’Antiguitat grecoromana i relacionat amb la Il•lustració, recuperant els models clàssics.
• L’ Il•lustració: És un corrent filosòfic i cultural, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l’anomena’t Segle de les Llums. Aquest pensament confiava plenament en la raó, on canalitzava els fenòmens i circumstàncies que envoltaven l’ésser humà.

5.2. Defineix el gènere de l’assaig
L’assaig: És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals. Hi ha voluntat de creació literària i vol aprofundir en el coneixement de l’home (pretensió moralitzadora).
Temes i formes de l’assaig:

• Temes:
-Tracta diversos temes (filosofia,història,política...)
-Aparició de noves ciències (Economia, psicologia, ciències socials..)

• Extensió i formes:
- Des de l’article fins al llibre llarg.
- Formes variades: dissertació, divagació...

Exemple:
Baldiri Reixac: Sacerdot que publicà “L’ensenyansa de minyons”-obra de pedagogia catalana.
1. Defensa l’ensenyament en la llegua materna.
2. Denuncia la manca de traduccions a la nostra llengua i nombrosos literats i assagistes en castellà.
3. Fa un elogi de la llengua catalana. (Contrasta amb els intel•lectuals de l’ Il•lustració).

5.3. Defineix el gènere del dietari
Dietari: És el llibre en que un cronista escriu “per dies” els esdeveniments més notables.

Exemple: L’autor (Rafael d’Amat i de Cortada) baró de Maldà, va fer el Calaix de sastre “ un extens dietari en què descriu la vida de les ciutats i les terres de Catalunya, durant 50 anys.” També conte reflexions sobre alguns esdeveniments de l’època (Revolució Francesa).

Valor de l’obra:
1. Descripcions de la vida quotidiana.
2. Aquestes amb ironia.
3. Lirisme.


Temes del dietari:
- La música: Perquè tenia coneixements de música.
- La gastronomia: Plats que cuinaven a l’època.
- Les excursions: Sortides a Barcelona o França.
- L’aristocràcia: Costums d’aquesta classe.
- El món popular i menestral:Li agrada el tracte amb gent senzilla.
- Descripcions de pobles:Gent de pobles i viles (especialment noies)
- Esdeveniments de l’època: Fets més importants.
6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)
Durant els segles XVI-XVIII la literatura popular va gaudir d’una gran vitalitat, que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatura culta. El poble era monolingüe, és a dir, només parlava i entenia una llengua, la catalana. Tan sols a partir del segle XVIII, després de la guerra de Successió, es va començar a notar la castellanització en el lèxic i en la introducció de tradicions forasteres.
Als subgèneres tradicionals de la poesia popular que ja existeixen en l’Edat Mitjana ( goigs, nadales...) s’hi van afegir les cançons de bandolers i de lladres de camí rel, que es feien ressò del fenomen del bandolerisme en terres catalanes i mediterrànies.
Característiques:
Temes: amor
Feines
Infantils
Religió
Històrics

Recursos: versos curts i rima assonant.
Lèxic senzill.
Abunda arcaismes i dialectalismes.
Molt lligada a la música i el cant.
De transmissió oral.