tag:blogger.com,1999:blog-83962109036107963372023-11-15T08:21:56.243-08:00Literatura CatalanaLiteraturahttp://www.blogger.com/profile/04883163608679149623noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-8396210903610796337.post-50382536506048958242010-05-09T12:01:00.000-07:002010-05-15T12:35:48.637-07:00SALVADOR ESPRIU<div style="text-align: center;"><div style="font-weight: bold;"><a href="http://www.calameo.com/books/000271901ddb1f44dd90b">SALVADOR ESPRIU</a></div><div style="padding-top: 8px;"><object id="000271901ddb1f44dd90b" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" width="240" height="147"><param name="movie" value="http://v.calameo.com/2.0/cmini.swf?bkcode=000271901ddb1f44dd90b&langid=es&clickTo=public&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1"><param name="scale" value="noscale" /><param name="loop" value="false" /><param name="salign" value="t" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="wmode" value="transparent" /><embed src="http://v.calameo.com/2.0/cmini.swf" type="application/x-shockwave-flash" scale="noscale" allowScriptAccess="always" loop="false" salign="t" wmode="transparent" style="width:240px; height:147px" flashvars="bkcode=000271901ddb1f44dd90b&langid=es&clickTo=public&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1"></embed></object></div><div style="font-size: 11px;"><a href="http://www.calameo.com/upload/">Publish at Calaméo</a> or <a href="http://www.calameo.com/browse/">browse</a> others.</div></div><br /><br /><div style="text-align: center;"><div style="font-weight: bold;"><a href="http://www.calameo.com/books/00027190131ee336c65c4">Exercicis del llibre</a></div><div style="padding-top: 8px;"><object id="00027190131ee336c65c4" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" width="240" height="147"><param name="movie" value="http://v.calameo.com/2.0/cmini.swf?bkcode=00027190131ee336c65c4&langid=es&clickTo=public&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1"><param name="scale" value="noscale" /><param name="loop" value="false" /><param name="salign" value="t" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="wmode" value="transparent" /><embed src="http://v.calameo.com/2.0/cmini.swf" type="application/x-shockwave-flash" scale="noscale" allowScriptAccess="always" loop="false" salign="t" wmode="transparent" style="width:240px; height:147px" flashvars="bkcode=00027190131ee336c65c4&langid=es&clickTo=public&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1"></embed></object></div><div style="font-size: 11px;"><a href="http://www.calameo.com/upload/">Publish at Calaméo</a> or <a href="http://www.calameo.com/browse/">browse</a> others.</div></div><br /><br /><div style="text-align: center;"><div style="font-weight: bold;"><a href="http://www.calameo.com/books/0002719016b3534c545b2">Salvador Espriu (2)</a></div><div style="padding-top: 8px;"><object id="0002719016b3534c545b2" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" width="240" height="147"><param name="movie" value="http://v.calameo.com/2.0/cmini.swf?bkcode=0002719016b3534c545b2&langid=es&clickTo=public&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1"><param name="scale" value="noscale" /><param name="loop" value="false" /><param name="salign" value="t" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="wmode" value="transparent" /><embed src="http://v.calameo.com/2.0/cmini.swf" type="application/x-shockwave-flash" scale="noscale" allowScriptAccess="always" loop="false" salign="t" wmode="transparent" style="width:240px; height:147px" flashvars="bkcode=0002719016b3534c545b2&langid=es&clickTo=public&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1"></embed></object></div><div style="font-size: 11px;"><a href="http://www.calameo.com/upload/">Publish at Calaméo</a> or <a href="http://www.calameo.com/browse/">browse</a> others.</div></div>Literaturahttp://www.blogger.com/profile/04883163608679149623noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8396210903610796337.post-3009778775665010372010-04-29T09:32:00.000-07:002010-04-29T09:43:46.892-07:00Avantguardes<div style="text-align: center;"><div style="font-weight: bold;"><a href="http://www.calameo.com/books/000271901868742f2bc95">Les Avantguardes</a></div><div style="padding-top: 8px;"><object id="000271901868742f2bc95" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" width="240" height="147"><param name="movie" value="http://v.calameo.com/2.0/cmini.swf?bkcode=000271901868742f2bc95&langid=es&clickTo=public&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1"><param name="scale" value="noscale" /><param name="loop" value="false" /><param name="salign" value="t" /><param name="allowScriptAccess" value="always" /><param name="wmode" value="transparent" /><embed src="http://v.calameo.com/2.0/cmini.swf" type="application/x-shockwave-flash" scale="noscale" allowScriptAccess="always" loop="false" salign="t" wmode="transparent" style="width:240px; height:147px" flashvars="bkcode=000271901868742f2bc95&langid=es&clickTo=public&clickTarget=_blank&autoFlip=0&showArrows=1&page=1"></embed></object></div><div style="font-size: 11px;"><a href="http://www.calameo.com/upload/">Publish at Calaméo</a> or <a href="http://www.calameo.com/browse/">browse</a> others.</div></div>Literaturahttp://www.blogger.com/profile/04883163608679149623noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8396210903610796337.post-92123422653796151852010-02-25T11:20:00.000-08:002010-02-25T11:26:33.854-08:00POESIA MODERNISTA (ACTIVITATS)1. Classifica els poemes d’aquesta part tenint en compte aquestes indicacions que et donem.<br /><br /> TEMÀTICA TÍTOL DELS POEMES<br />1. Quatre d’aquests poemes “en la mort d’un jove”, “el poeta”.<br />presenten un personatge “la dona hermosa” i “l’esposa parla” <br />que ha trencat una “llei <br />d’amor” (humana o divina) <br />i que lluita per la redempció.<br />2. Un dels poemes mostra el “en la mort d’un jove”.<br />model perfecte enamorat.<br /><br />5. Assenyala els dos poemes de “Visions”que s’acosten més per la forma a la poesia popular. Justifica la teva tria (tingues en compte el nombre de síl•labes, la rima i el tipus d’estrofa).<br /><br />Els poemes que s'acosten a la poesia popular són: "el comte arnau" i " a la fi d'en serrallonga" . Hem escollit aquests poemes com propers de la poesia popular perquè tracten temes de la vida quotidiana i l'amor, també perquè la rima és assonant però ens podem trobar amb rima consonant i versos blancs, per últim, el poema " a la fi d'en serrallonga" fa ús del diàleg que és una de les característiques de la poesia popular.<br /><br />6. Indica quins són els poemes que es relacuionen amb aquests temes:<br />• Parlem de festivitats religioses "els reis"<br />• És un enaltiment de la juventud. "l'ànima de les flors" i "la mort d'un jove"<br />. Mostrem l'encís per la feminitat. "la dona hermosa" i "l'esposa parla"<br />. Tenen com a origen un fenomen atmosfèric. "després de la tempestat"<br />. Fan referència a un fet autobiogràfic. "el poeta"i "sol, solet"<br /><br /> 9. Classifica temàticament els sis poemes de "Cants" amb l'ajut d'aquesta taula i justifica-ho.<br /><br /> CANTS VITALISTES CANTS PATRIÒTICS<br /> Cant de Novembre, Cant de Maig El cant de la senyera i la sardana<br /> i Cant d'alegria.<br /> JUSTIFICACIÓ JUSTIFICACIÓ<br /> Perquè expressen l'optimisme de Perquè són els símbols més<br /> de viure la vida amb plenitud malgrat representatius de Catalunya (l'himne <br /> les contradiccions el seu ball típic) defineixen la cultura <br /> catalana.<br /> 10. En un dels cans de temàtica vitalista, Maragall empra el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmenta el vers (o versos) en què apareix.<br /><br />El poema és: Cant de novembre<br />El vermell dels arbres,<br />encès per la posta -dels sols invernals,<br />delita i penetra<br />lo mateix que aquells verds primaverals.<br />Germans, alcem els cors, que tot és bell, 5<br />el verd i el vermell!<br /><br />II<br /><br />Alcem els cors cantant la vida entera<br />amb els brots i am les fulles que sen van;<br />gosem el dia séns mira endarrera,<br />sense pensâ amb els dies que vindran. <br /><br />Gosa l moment;<br />gosa l moment que t convida,<br />i correràs alegre a tot combat:<br />un dia de vida és vida:<br />gosa l moment que t'ha sigut donat. <br /><br />No t'entristeixin, doncs, els funerals Novembres,<br />ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...<br />De planyé és el donzell que agüeu sos membres<br />ans d'haver-los caçat en el plaer.<br /><br /> 11."Els tres cants de guerra" són clarament regeneracionistes. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc històric en què es van escriure.<br /><br />Són els tres cants de guerra constituïts per Els adeus, oda a Espanya i cant al retorn son regeneracionalistes, ja que és com si fessin una sàtira d'Espanya. A l'any 1898 mostrant la seva insatisfacció amb el sistema socio-político-econòmic de la Restauració.<br /> <br />- Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules (triar els poemes extensos es valora més)<br /> ELS REIS<br /><br />Aquesta nit han passat<br />i han posat la mà als balcons...<br />Els somnis dels infantons<br /> han granat.<br /><br />Cap a Orient se'n van tornant<br />a llur reialme confús,<br />a regnar-hi tot pensant<br /> en Jesús.<br /><br />Heu sentit avui el cor<br />matinejador dels nens?<br />Heu sentit el rastre d'or,<br /> mirra, encens?<br /><br />CONTINGUT:<br />Aquest poema retrata l’arriba dels reis d’Orient per veure Jesucrist el Salvador, i dóna a entendre aquest fet per mitja de diverses al•lusions com per exemple : “Han posat la mà als balcons (que es el més representatiu de la nit de reis) o “els somnis del infantons” que dormen m’entren aquests deixen els regals. També recorda l’or la mirra i l’encens que els reis regalaren a Jesús quan aquest nasqué.<br /><br /><br />DESPRÉS DE LA TEMPESTAT<br />Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel <br />la ciutat surt rient de la tempesta, <br />regalant d'aigua lluminosa arreu, <br />remorejant de nou en sons de festa.<br />Recomença el remor en la ciutat <br />i en el rostre dels homes l'alegria: <br />els núvols sobre el cel s'han esqueixat, <br />la tenebrosa nit torna a ser dia.<br />Cadascú alça els ulls per si retroba <br />la gran blavor del cel, tan oblidada! <br />Beneita sies, tempestat passada, <br />perquè fas alçar els ulls a la llum nova!<br /><br />CONTINGUT:<br />Explica les sensacions de les persones desprès de que passi la tempesta i també descriu el cel quan els núvols desapareixen. A més amb la frase (aigua lluminosa) vol parlar de l’arc de Sant Martí que surt i es crea amb la combinació de sol i pluja. També insinua que els homes estan contents perquè aquest tempesta a passat.<br /><br />L'ESPOSA PARLA<br />- Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria <br />i escoltes i em mig rius, però no em sents; <br />quan, fugint de prop meu, se'n va fent via <br />el teu esperit al bell atzar dels vents,<br />jo veig la nau del pensament que et porta <br />navegar al lluny de l'horitzó marí. <br />L'empenta de l'amor també és prou forta <br />per dur-me al teu costat fins allí.<br />Navego al teu costat com encantada, <br />empesa per l'amor que se me'n duu. <br />La via no conec ni l'encontrada: <br />sols sé que sóc l'esposa enamorada, <br />que avanço a vora teu i vaig amb tu.<br /><br />CONTINGUT:<br />Ens mostra els sentiments d’una persona enamorada. D’escriu tant les sensacions de la seu estimat com les seves pròpies. Fa diverses metàfores per expressar els sentiments i comparar-los per exemple: “Navego al teu costat com encantada”Literaturahttp://www.blogger.com/profile/04883163608679149623noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8396210903610796337.post-13594893811500548812010-02-01T11:08:00.000-08:002010-02-01T11:15:40.306-08:00TREBALL POETES (POEMES)10.
<br />hurí:cadascuna de les dones bellíssimes i sempre verges que segons la creença musulmana habiten al paradís de Mahoma com a companyes dels benaventurats.
<br />L'element biogràfic que ha pogut influir pot ser el de haver nascut a Tenerife, ja que es d'origen mestís per ser fill de pare català i mare canària. Als onze anys es va traslladar a un poble del Vendrell, d'aquí pot provenir el mestissatge dels seus personatges.
<br />en l'obra es poden veure els conflictes culturals i religiosos entre pobles diversos i aposta per el desig amorós.
<br />11.
<br />
<br />1.
<br />brancal: costat del mur que limita lateralment un portal una porta o una finestra, especialment quan es de pedra.
<br />saca: sac més gros que el normal, d'uns vuitanta cm o més d'ample.
<br />traginer: persona que tenia per ofici transportar mercaderies d'un lloc a un altre mitjançant una haveria o una bèstia de càrrega.
<br />musc: de color fosc, especialment morat.
<br />enlluernar: fascinar a algú, o alguna cosa amb el seu esclat.
<br />cautelós: que procedeix amb cautela amb compte.
<br />
<br />4.
<br />
<br />-Quan començava a treballar l'Oleguer i de quina manera?
<br />-Com reaccionava davant l'interés dels pagesos?
<br />Encara que passés el temps l'Oleguer seguia obrint el seu magatzem, portava sempre la mateixa roba i saludava a tots el clients que entraven i sortien.
<br />I si els clients no arribaven s'anava al magatzem amb la foscor a vigilar, quan veia a algun pagés, per tal que després quan sortís de l'amagatall aquest no pogués dir-li que no.
<br />
<br />
<br />5.
<br />Oleguer comença a treballar de bon matí portat per l'avarícia el va portar a l'aïllament i a la destrucció.
<br />
<br />
<br />6.
<br />El tema principal és l'avarícia del protagonista. L'endarreriment que hi havia deixant de banda noves activitats industrials de l'època.
<br />
<br />7.
<br />Oller utilitza un narrador omniscient, història explicada desde l'exterior. Coneix la història i els personatges i els explica desde fora. Narrador en tercera persona, ja que les formes verbals estan en tercera persona.
<br />
<br />
<br />9.
<br />
<br />-passaven el blat a raig fet de l'una mà a l'altre com un rajolí d'or.
<br />-eixia l'amo del seu amagatall, dreturer i cautelós, com l'aranya de l'albenc.
<br />
<br />
<br />terme real: 1) blat
<br /> 2) l'Oleguer que era dreutrer i cautelós
<br />terme imaginari: 1) rajolí d'or
<br /> 2) l'aranya de l'albenc
<br />
<br />
<br />3.
<br />
<br />Mar i cel:
<br />És una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.
<br />Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins l'any 1890. Està escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. En ella ja s'aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.
<br />L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.
<br />L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.
<br />
<br />
<br />
<br />Maria Rosa:
<br /> És un drama social i amorós en tres actes d'Àngel Guimerà aparegut el 1894. Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes d'Àngel Guimerà aparegut el 1894.
<br />La trama de l'obra descriu les intrigues, les tràgiques passions amoroses i les pulsions sexuals reprimides en el triangle que formen la Maria Rosa, l'Andreu i en Marçal, tres peons caminers que es coneixen en les feines de construcció d'una carretera. La Maria Rosa, que es casarà amb l'Andreu, veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó de l'Àfrica, on morirà. Més endavant el Marçal, el culpable real de l'assassinat, aconsegueix de casar-se amb la vídua, desig que covava des que es van conèixer. Quan la Maria Rosa sàpiga la veritat es produirà el desenllaç fatal.
<br />És una de les peces teatrals més celebrades del dramaturg català juntament amb Terra baixa, Mar i cel i La filla del mar, i ha tingut diverses versions cinematogràfiques. Entre les representacions més recents, destaca l'esdevinguda al Teatre Nacional de Catalunya del març al maig del 2004, dirigida per Àngel Alonso i protagonitzada per Ros Renom i Lluís Soler, que després va girar per diverses ciutats catalanes.
<br />
<br />La filla del mar:
<br />És la tercera peça de la trilogia mestra de Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra Baixa, el dramaturg retrat el món mariner, amb aquella barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza. Els poderosos protagonistes (l'Àgata, el Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i el Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluïda, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present. Una vigència que encara es fa més palesa en La filla del mar, on, fonamentalment, ressonen conflictes derivats de la discriminació social i racial i de la resistència de les comunitats establertes a incorporar la diferència, aspectes de renovada i dolorosa actualitat.
<br />
<br />Terra baixa:
<br />És una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, i una de les més populars. Aquest drama és una de les obres més representades i traduïdes de la llengua catalana, esdevenint tot un clàssic del repertori català.
<br />
<br />Pàg.165
<br />
<br />4.
<br />-Quines característiques del drama realista hi ha en aquest fragment de Terra Baixa?
<br />Es pot observar el tema de l’amor, passió absoluta per part de Manelic cap a Marta, que el rebutja, a pesar de que aquest li diu en diversos cops que l’estima. També podem observar la capacitat emotiva del diàleg, per part dels personatges que mostren passions exalçades, també s’observa l’intriga i hi ha dinamisme en l’acció. I Manelic, que representa aquell heroi enfrontat amb la societat.
<br />
<br />-Exemplifica, amb elements extrets del text, el registre que caracteritza els drames realistes.
<br />
<br />CARACTERÍSTIQUES
<br />
<br />Repeticions:Mata’m Mata’m
<br />
<br />Interjeccions:Ella es vol desprendre d’ell amb energia, bregant.
<br />
<br />Dialectalismes:A saber-ho,sí; mes no ací baix
<br />
<br />Expressivitat:Quin fàstic!
<br />
<br />-Què significa l’afirmació <<Manelic és un heroi humanitzat>>?
<br />
<br />Doncs que es un personatge que lluita contra la societat, que lluita per aconseguir una cosa a la qual no arriba a aconseguir quasi mai, com per exemple la Marta.
<br />
<br />-La <<terra baixa>> simbolitza maldat, mentre que la <<terra alta>>, la muntanya, és l’espai de bondat.
<br />
<br />(Subratlla les frases del text en què aquesta idea aparegui reflectida).
<br />
<br />TERRA BAIXA: *Manelic*- Mes no ací baix,Marta, que el cel s’ha enterbolit amb lo baf de tantes misèries, i Déu no et veuria la cara quan parlessis.
<br />TERRA ALTA: *Marta*- Doncs allà dalt; i ara mateix! *Manelic*-Sí anem-hi, que allà es perdona tot, que no és com aquí baix, on tot es corromp....Que allà dalt,Marta,fins els cossos en la neu se conserven.
<br />
<br />-Podem afirmar que aquesta oposició és un element romàntic?
<br />
<br />Sí, perquè segons el Romanticisme la civilització ha malmès els valors de l’home.
<br />
<br />-Que representa l’aigua de la mar? Extreu del text referències a l’aigua de la muntanya i a l’aigua del mar.
<br />
<br />Fa referència a la Marta, perquè ella es de la Terra baixa i representa que es dolenta, però a ell li dona igual perquè vol estar amb ella i l’estima. D’allà ve la metàfora de l’aigua dels cims (Terra alta) que s’ajunta amb l’aigua del mar (Terra baixa) que diu que es amargant.
<br />Aigua de la muntanya Aigua dels cims, que es fon i baixa cap al mar. (pura)
<br />Aigua de mar Aigua amargant, que s’ajunta amb l’aigua dels cims.
<br />
<br />Pàg.177.activitats-15,16 i 17.
<br />
<br />15. Escriu les raons principals amb les quals Oller argumenta per què escriu en català (text de la pàg.174).
<br />
<br /> Primer escrivia en Castella, però el contacte que tenia amb cercles literaris de la Renaixença i els consells dels crítics de la novel•la realista van dur-lo a adoptar el català com a llengua exclusiva.
<br />
<br />16. Digues quina és la tècnica pròpia del Realisme que més hi destaca (consulta la pàg.172).
<br />
<br /> La Novel•la burgesa, ja que es descriu l’espai de luxe en que vivien els burgesos i les seves aspiracions.
<br />
<br />17. Escriu una narració breu de caràcter realista-naturalista. Segueix les indicacions.
<br />
<br />Actualment, estem patint un període de crisi, el qual deixa a milions de persones al carrer, en atur, com es el cas del nostre protagonista en Joan. En Joan es un home de 52 anys que ha quedat a l’atur a causa de que la seva empresa a tancat per falta de compradors i d’inversors. Es un home bastant envellit per la seva edat, d’estatura complexa i bastant altura. En Joan te una mentalitat contradictòria al partit que governa el país en aquest moment i per tant fa tot tipus de campanyes en contra, ja que forma part d’un partit polític contrari al vigent. En la societat del moment ell troba diverses dificultats per trobar feina ja que es membre d’un partit polític poc acceptat i a més es massa gran i no te la suficient per trobar feina abans que un jove més qualificat. Finalment troba una feina d’acord amb la seva capacitat, a l’empresa del seu cunyat i aconsegueix arribar bastant lluny dins l’àmbit professional.
<br />
<br />
<br />
<br />POEMES MÉS RELLEVANTS D’OLLER:
<br />
<br />La Papallona
<br />És la seva primera obra, situada enmig de barris populars de la Barcelona vella. Primer ens situa enmig de la bullícia de la Rambla, davant del mercat de la Boqueria entre una dispesera i una cosidora. Després l’acció succeeix als vells carrers d’en Roig, de l'Hospital, de Lancàster, de Montserrat i de l'Arc del Teatre. S’hi pot observar la delimitació social: els fabricants que viuen al carrer de Portaferrissa. La novel•la presenta la ciutat com un espai (vivència). Una ciutat que canvia igual que el paisatge interior en el qual viuen. El jo de la protagonista reflecteix la recerca de temor i desig. La imatge visual es completa amb els remors de la ciutat com a dolor interior que sent la protagonista. La novel•la finalitza amb una escena romàntica de Lluís baixant per les Rambles a la caiguda del capvespre, entre els crits de la multitud que es confonen amb la foscor. Aquesta novel•la integra la ciutat en el vell mig del nucli de la modernitat.
<br />
<br />La febre d'or
<br />La febre d'or es divideix en l'aspecte estructural i argumental, en dues grans parts, amb títols ben diferenciats i explícits: "La pujada" i "L'estimbada". El fil conductor de la novel•la és l'ascensió de Gil Foix i, consegüentment, de la seva família, des de la menestralia fins a l'alta burgesia i el seu retorn a l'ofici de fuster i a la situació social anterior. La primera part consta de vint capítols i té com a tema la transformació de Gil gràcies a l'enriquiment ràpid provocat per la Borsa. Diferents tipus de personatges els que no s’adaptaran mai a la nova situació, els que se situen al marge de la riquesa, etc. En la segona part, "L'estimbada", composta per divuit capítols, un cop caracteritzats tots els personatges, els fets es produeixen de manera sobtada, començant pel trencament de la unitat familiar, que només es torna a unir gràcies a la ruïna. La novel•la finalitza amb el retorn a l'ofici de fuster. La febre d'or és la gran novel•la de Barcelona i d'una burgesia, que veu créixer la seva autoritat econòmica i social. Està en tercera persona.
<br />
<br />Pilar Prim
<br />Pilar Prim reflecteix tant la problemàtica psicològica de la dona jove, vídua i mare que s’enamora del mateix home que la seva filla i, per amor a ella, renuncia a aquest i també segons els costums testamentaris, l’ús de fruit de l’herència la condiciona a no tornar-se a casar. Els dotze capítols es reparteixen en plantejament, nus i en un desenllaç obert. Aquest personatge evoluciona debatent-se entre els sentiments i desitjos. Representen a la burgesia barcelonina, que Oller retrata aquí com a ridícula. Ambientada a Puigcerdà amb referencies a Barcelona, reprodueix l’ambient d’estiu. El relat alterna el punt de vista del narrador amb el punt de vista interior dels personatges.
<br />
<br />L’ escanyapobres
<br />Aquesta novel•la, desenvolupa el tema universal de l'avarícia. Els tres personatges centrals de l'obra són l'Oleguer, la Tuies, i el notari de la vila. La Tuies primer forma matrimoni amb el notari i, en quedar vídua, es casa amb l'Oleguer. Oller retrata amb tota mena de detalls tots tres personatges. Tot allò que no tingui relació amb la riquesa i els diners és menyspreat pels protagonistes, que cauen, en l'extrema soledat i l'aïllament patològic. El marc d'aquesta encarnació del Mal és el món rural català, un món que decau davant el progrés industrial. El canvi radical d'una societat que entra en la industrialització causarà la fi tràgica dels protagonistes L'acció transcorre el 1850 al poble de Pratbell. L'assassinat final de l'Oleguer, a mans d'un proletari víctima dels seus robatoris, simbolitza el triomf de la nova societat industrial.
<br />
<br />La Bogeria
<br />Aquesta novel•la, breu es basa en un fet que l’autor va conèixer de molt a prop: la mort d’un client seu. A la novel•la un ric propietari de caràcter idealista i romàntic, pateix un trastorn mental. L’acció transcorre entre Vilaniu i Barcelona. Destaca l’admiració pel general Prim (característica autobiogràfica) que es un dels personatges de la novel•la En contraposició de d’idealisme de Serrallonga, vam trobar el racionalisme estricte de Giberga, l'estudiant de Medicina, i l'actitud més de Armengol, el futur advocat. Giberga i Armengol són dos amics del narrador i giren al voltant de la figura del boig. Tot això crea una reflexió de Narcís Oller sobri la dialèctica humana, que es debat entre dos pols constantment. La mort en un atemptat del general encén el seu procés cap a la bogeria. Aconsegueix una nova acta de diputat sota l'ideal republicà, però les seves denúncies de complots només provoquen el rebuig i la indiferència general.
<br />
<br />LORENA BAUSA, GISELA JIMENO, SABRINA GARCIALiteraturahttp://www.blogger.com/profile/04883163608679149623noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8396210903610796337.post-48744542750552696452010-01-18T12:04:00.000-08:002010-01-18T12:07:37.237-08:00Jacint Verdaguer (Poema "La Pàtria")Primera part<br /><br />(Comiat i enyorança de la pàtria)<br /><br />Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, <br />oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, <br />dels núvols e del cel de lluny vos distingia, <br />per lo repòs etern, per lo color més blau.<br />Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,<br />com guarda vigilant, cobert de boira e neu, <br />guaites per un forat la tomba del Jueu,<br />e al mig del mar immens la mallorquina nau.<br /><br />(Homenatge al patró)<br /><br />Jo ton superbe front coneixia llavors, <br />com conèixer pogués lo front de mos parents,<br />coneixia també lo so de tos torrents<br />com la veu de ma mare o de mon fill los plors.<br />Mes, arrencat després per fats perseguidors,<br />ja no conec ni sent com en millors vegades;<br />així, com arbre migrat a terres apartades, <br />son gust perdent los fruits e son perfum les flors. <br />Estrofa d’enllaç<br />Que val que m'haja atret una enganyosa sort<br />a veure de més prop les torres de Castella,<br />si el cant dels trobadors no sent la mia orella,<br />ni desperta en mon pit un generós record?<br />En va a mon dolç país en ales jo em transport,<br />e veig del Llobregat la platja serpentina,<br />que, fora de cantar en llengua llemosina,<br />no em queda més plaer, no tinc altre conhort.<br /><br />Segona part <br /><br />(Elogi de la llengua)<br /><br />Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis<br />que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,<br />la llengua d'aquells forts que acataren los reis,<br />defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.<br />Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis<br />per estranya regió l'accent natiu, no plora,<br />que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,<br />ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!<br /><br />(La llengua símbol de la pàtria)<br /><br />En llemosí sonà lo meu primer vagit, <br />quan del mugró matern la dolça llet bevia;<br />en llemosí al Senyor pregava cada dia, <br />e càntics llemosins somiava cada nit.<br />Si quan me trobo sol, parla amb mon esperit,<br />en llemosí li parla, que llengua altra no sent,<br />e ma boca llavors no sap mentir ni ment,<br />puix surten mes raons del centre de mon pit.<br /><br />Conclusió final<br /><br />Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat<br />que puga d'home en cor gravar la mà del cel,<br />oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,<br />que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.<br />Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat<br />cessarà de cantar de mon patró la glòria<br />e passe per ta veu son nom e sa memòria<br />als propis, als estranys, a la posteritat.<br /><br />2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).<br /><br />2.2. Tria, d'entre els que trobaràs a continuació, el títol més adient per a cada apartat del poema:<br />a) La llengua símbol de la pàtria.<br />b) Elogi de la llengua.<br />c) Homenatge al patró.<br />d) Comiat i enyorança de la pàtria.<br /><br />3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.<br /><br />De la Renaixença destaca, el fet de prendre consciència de pertànyer a un país, i de tenir una cultura i llengua pròpies.<br />El Romanticisme, elogia la visió gloriosa del passat (L’Edat Mitjana), és a dir, el segle d’Or de la literatura Catalana. També destaca l’expressió del jo individual i l’exaltació d ela subjectivitat. El poema provoca melancolia.<br /><br /><br />4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.<br /><br />La pàtria es un poema on es poden destacar molts dels objectius que fan referència i que s’observen a la Renaixença i per això es considera el seu inici. Podem destacar alguns com per exemple el reconeixement, la recuperació, la definició de la pròpia identitat nacional, el paper de la dignificació de la llengua i la creació de la literatura catalana.<br /><br />RESUM DEL POEMA *La pàtria*<br /><br />Aquest poema mostra la tristesa de l’autor per haver de deixar enrere la seva nació i es pot veure com la descriu amb gran sentiment. També fa especial referència a la seva llengua, pròpia d’on viu i a la qual fa honor en una de les seves estrofes. Entre d’altres coses l’autor demostra la seva pertanyen-se aquesta terra i el sentit de donar importància a la llengua catalana.<br /><br />Gisela Jimeno Sanvisens<br /> ACTIVITAT Nº2<br />Text 3<br /><br />Vingué la festa dels Jocs Florals d'aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (...) A la nit, empès pels companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(...) arribà l'hora dels trinquis i... oh, vergonya meva!... d'un a un van aixecar-se tots els comensals, brindant, recitant o llegint, menys jo, "l'intrús", l'únic autor allí desconegut, amb tot i haver omplert tantes res mes de paper en aquella llengua, que havia estat per a mi l'única que podia donar als nous companys meus allí triomfants "la merescuda glòria a què "estúpidament" renunciava escrivint en català!"<br />L'últim baluard de la fortalesa que em tenia empresonat, anava doncs a caure. Jo no volia renunciar a assistir, en el successiu, a festes per a mi tan encisadores com aquelles; però tampoc volia passar-hi les hores d'encongiment i vergonya que en aquella vaig patir. No hi havia doncs més remei que guanyar-me el títol necessari.<br />(...)<br /><br />Un cop a casa, remogut com hi arribava, aquella nit vaig somniar molt. Vaig veure finalment clar, que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible; que seria, per tant, inútil tot esforç que seguís fent per cisellar la frase castellana amb la sobrietat, força i soltesa que mostraven els meus compatriotes escrivint en català; que si el territori de la nostra llengua és bon tros més petit que el de la majoria dels altres idiomes, no per això em de renegar-la ni deixar de conrear-la amb aquell amor i aquell entusiasme de què ens han deixat gloriós exemple els nostres clàssics, ni creure, tampoc, que en els jardins petits no hi poden esclatar flors de tanta exquisitat, ufanor i durada com les que pugui donar el jardí més gran.<br />(...)<br /><br />Mes si tota aquesta transformació de criteri em duia a detestar allò abans fet i a admirar més i més els fruits dels més inspirats novells companys meus, no per això sabia perdre la ridícula temença d'escriure en una llengua de gramàtica que jo no havia estudiat (com si per a ensenyar-me-la a parlar ho haguessin fet posant-me el llibret sota els ulls), ni desfer-me d'aquella pusil•lanimitat o basarda ingènita que sols els de casa em coneixien i que tant m'ha travat tota la vida en tots els meus camps d'acció social. <br />Per això, sens dubte, vaig passar-me encara ben prop d'un any sense ni assajar d'escriure una ratlla en català i ni sé quan m'hi hauria atrevit si no em dóna el rampell de fer una broma.<br /><br />Narcís Oller: Ob. cit.<br /><br />1. Quins són els plantejaments que empenyen Narcís Oller a escriure en llengua catalana? Et semblen convincents?<br /><br />Narcís Oller va plantejar escriure en català els seus poemes perquè sentia que el català era la seva llengua nadiua i, per tant, no li trobava sentit escriure-la en castellà. A més els Jocs Florals del 1877 van causar-li commoció; la seva voluntat realista el va portar a la necessitat d'utilitzar la llengua pròpia de la Catalunya burgesa del segle XIX. <br />Sí, semblen totalment convincents. Narcís Oller vivint la realitat de la societat catalana d’aquella època, no té perquè expressar la seva poesia en una altra llengua amb la que no se sent còmode, una llengua amb la que no ha crescut i que ni tan sols li han ensenyat.<br /><br />2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?<br /><br />Perquè l’escriptor va haver de triar un model de novel•la com a matèria literària, per tant, com que era una realitat propera, la de la societat catalana de l'època, la seva voluntat realista el va portar a la necessitat d'utilitzar la llengua pròpia. A més, va trobar-se amb dues dificultats bàsiques. La primera, la tria de la llengua. El procés de catalanització de la literatura al segle XIX és llarg. I Narcís Oller, com molts d'altres escriptors de l'època, va començar escrivint en castellà quan encara la seva vocació literària no estava prou articulada. I pot ser el més important, que ell considerava que si escrivia en castellà li reconeixerien més, al ser la llengua més parlada o de més prestigi.<br /><br />Text 5<br /><br />¿Quin profit ne traurem de parlar-li de manera que no ens entenga? ¿Què significarà per ell tot lo que no sàpiga que és? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula "filantropia" ¿per què no se li ha de dir "caritat"? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula"psicologia" ¿per què no se li ha de dir "estudi de l'ànima"<br />Frederic Soler. Cuentos de la vora del foch. 1867.<br /><br />1. Penses que la situació general de la gent d'avui és comparable quant al desconeixement de lèxic culte o especialitzat a la que descriu Frederic Soler?<br />Sí és comparable. La gent d’avui dia, en termes generals, no desconeix de lèxic culte, hi ha un gran nombre de població en el món que té educació i el mitjans per conèixer cultismes. L’educació ha evolucionat molt des dels segles XIX, però la resta de gent que desconeix de lèxic culte, és perquè no ha pogut rebre l’educació adequada, pot ser parlem de gent analfabeta o d’aquella població amb pocs recursos.<br /><br />2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?<br />Perquè la llengua castellana era la llengua predominant de l’època i pot ser havia poca gent que la parlés i l’entengués.<br /><br />Sabrina Garcia<br /><br />POEMA-Pàg.160 (Los dos campanars)<br /><br />3. Busqueu a la pàgina 160 del llibre de text el poema “los dos campanars” de Jacint Verdaguer i realitzeu les preguntes 1, 5, 6, 7, 8, 9,10,11, 12 i 14. (treball per a dues persones).<br /><br />1. Significat paraules:<br /><br />Superba: D’una magnificència, d’una bellesa que imposa. <br />Abadia: Comunitat monàstica o canònica, autònoma, governada per un abat o per una abadessa.<br />Salm: Himne religiós.<br />Presbiteri: Part de l’església al fons de la nau central on hi ha l’altar major, més elevada d’un o més graons que la resta de l’església, que és reservada als clergues.<br />Cel•la: Apartament petit destinat a un religiós en un convent, a un pres en una presó.<br />Oratori: Lloc destinat a fer-hi oració.<br />Cisell: Eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla, que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., ordinàriament a cops de martell.<br />Alabastre: Roca composta de guix microcristal•lí, compacta, generalment blanca i translúcida, de la qual es fan vasos, ornaments, etc.<br />Garric: Arbust perennifoli de la família de les fagàcies, de fulles coriàcies, lluents i espinoses, i fruit en gla, que es fa a la regió mediterrània, sovint formant extenses garrigues.<br /><br />5.Resum:<br /><br />- Què està evocant el poeta amb un seguit d’interrogacions retòriques?<br />Amb aquestes interrogacions està evocant el passat, coses que tenia al passat i ara ja no hi són.<br />- Quina visió té davant dels ulls que contrasta amb l’evocació anterior?<br />- Quins són els únics elements arquitectònics que resten drets?<br />Les abadies Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel i lo Conflent.<br /><br />6. Ideas i estrofas que cada idea ocupa.<br /><br />En la 1a estrofa el poeta ens explica que hi ha dues abadies. Des de la 2a fins a la 7a l’autor ens parla sobre com han anat canviant al llarg del temps les abadies. De la 8a a la 18a hi ha un diàleg entre els dos campanars de les abadies i parlen sobre fets que han passat al llarg del temps. De la 19a a la 20a el poeta ens diu que aquest diàleg era entre “els dos cloquers”.<br /><br />7. Formula el tema d’aquest fragment de Canigó.<br /><br />És com a símbol de la pàtria. Parla de les dues abadies i de com han anat canviant al llarg del temps i del diàleg que mantenen els dos campanars.<br />8. Analitza la mètrica i la rima del poema. Quin nom reben aquestes estrofes?<br />10 A (6,10) 10 A (6,10) Sextet de decasíl•labs 12 (6+6) B (6,12) i al•lexandrins (amb<br />L'Aplec 10 C (6,10) cesura 6+6)<br />10 C (6,10) Art Major <br />12 (6+6) B (6,12) <br />Consonant<br />7 a No n'hi ha <br /><br />Preguntes: 9,10,11,12,14.<br /><br />9. Senyala quin tòpic literari és emprat en les tres primeres estrofes.<br />Ubi Sunt (Per que recorda la bellesa i l’esplendor d’una cosa desapareguda) es pot veure en el començament dels versos on diu... On és?<br /><br />10. Explica les comparacions que Verdaguer empra per descriure aquests fets i elements del paisatge: La desaparició dels cants dels monjos; la pervivència dels dos campanars, els roures i les masies.<br />Verdaguer diu que els cants dels monjos han desaparegut, com si fossin un cos sense ànima, és a dir, com si no hi hagués la seva presencia i les seves veus s’haguessin apagat. Compara els dos campanars amb gegants d’una legió sagrada , perquè encara perviuen, encara que del demes no hi ha ni rastre. Diu que els roures son com garrics i les masies com ovelles al costat dels campanars, per la diferencia de grandària.<br /><br />11. Comenta les dues metàfores que parlen de les ruïnes dels campanars.<br />Posa la metàfora dels gegants per donar a entendre que son massa grans y que la resta de coses que estan al seu voltant, son com animals als peus d’un pastor. (per demostrar la seva grandària).També diu que son dos formidables sentinelles, és a dir, dos soldats posats per vigilar el pas, perquè son els únics que segueixen de peu.<br /><br />12. Esmenta dos exemples d’hipèrbaton i analitza’ls.<br />-Dels romàntics altars no en queda rastre.<br />-Del claustre bizantí no en queda res.<br />Sense alterar el seu ordre seria: No queda rastre dels romàntics altars. No en queda res del claustre bizantí.<br /><br />14. Quina de les quatre característiques de la poesia de Verdaguer creus que té més rellevància en aquest fragment de <<Los dos campanars>>.<br />La soletat del paisatge, per que quasi tots els elements que formaven el paisatge han desaparegut y nomes hi ha la presencia dels dos campanars, amb els quals fa metàfores per demostrar la seva grandària i també donar constància als demes elements.<br /><br />Lorena Bausa i Gisela JimenoLiteraturahttp://www.blogger.com/profile/04883163608679149623noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8396210903610796337.post-28965414342742040582009-12-14T10:39:00.000-08:002009-12-14T10:42:19.869-08:00La Decadència:Respon a les següents qüestions:<br /><br />1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?<br />La Decadència és el període l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà.<br /><br />2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana.<br /><br />• La castellanització de la llengua catalana<br />• La desconfiança dels escriptors catalans envers la seva pròpia llengua, ja que la consideraven antiga i medieval.<br />• La fragmentació dialectal tan avençada. L’anomenaven de diverses formes.<br />• La persecució política de la llengua a Catalunya arran dels decrets de Nova Planta.<br />• Substitució lingüística ( en que el català retrocedia davant el castellà en l’ambit literari i entre les classes socials.)<br /><br />3. Sobre el s.XVI:<br /><br /> 3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.<br /><br />• El moviment literari que es va donar va ser el Renaixement que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. És un moviment literari d’àmbit català i d’abast cultural i polític. Pretén recuperar l’expressió literària culta, definir una consciència diferencial catalana i incorporar alguns dels corrents més significatius de la literatura europea contemporània, el Romanticisme i el Realisme. Situa l’home i la capacitat de jutjar lliurament al centre de l’univers, destaquem a Cristòfol Despuig, prosista, i els poetes Pere Serafí i Joan Pujol. El Renaixement trenca, conscientment, amb la tradició artística de la Edat Mitjana, a la qual qualifica, amb ple menyspreu, com un estil de bàrbars o de gots. <br />• Respecte la poesia, el millor poeta català del moment fou Pere Serafí, que alternà l'idealisme amorós d'inspiració petrarquista amb la glossa de refranys i cançons populars. En la temàtica de la poesia continuava apareixent el tema amorós que inclou la idealització de la dona; La naturalesa. Es concep com un símbol de la perfecció divina. Es descriu com un recés de pau, assossec i harmonia on es desenvolupa l'acció amorosa; La mitologia ja que s'utilitzen els mites i llegendes dels déus grecollatins com font d'inspiració poètica; servint alhora per a donar bellesa a l'obra. Quant a la lírica: Versos: decasíl•lab sense cesura Estrofes: sonets. <br /><br />4. Sobre el s. XVII:<br /><br /> 4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.<br /><br />• El moviment literari que es va donar va ser el Barroc que respongué a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l'optimisme racionalista. El tema del temps adquirí una importància cabdal. Estilísticament el literat barroc es llançà d'una manera deliberada a l'explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi, de la versificació, a utilitzar sense mesura tots els recursos del seu art. Les circumstàncies que comportaren l'aparició del barroc català foren semblants a les del castellà, però hi incidiren, a més, unes condicions històriques pròpies i una de les crisis més agudes que ha sofert mai la cultura del país.<br />De fet, les primeres manifestacions pròpiament barroques, no es produïren fins a començament del segle XVII i es prolongaren durant tot el XVIII, aleshores ja amb elements d'estètica rococó.<br />Una figura cabdal del barroc català fou el poeta i comediògraf Francesc Vicent.<br />• En la temàtica de la poesia barroca destaca l’actitud de desengany i frustració a causa de la crisis social; la mort, el plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca i el pessimisme polític. S’utilitzen els recursos de l’artificiositat, el contrast entre dos conceptes oposats, la deformació de la realitat, abundància de cultismes i castellanismes i l’ús de figures retòriques.<br />Les figures cabdals de la poesia barroca son Francesc Fontanella (es caracteritza per l’ús de mots castellans, els temes romàntics i l’esment del sonet) i Francesc Vicent Garcia. <br /><br />5. Sobre el s. XVIII:<br /><br /> 5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il•lustració.<br />• El neoclassicisme: Un moviment estètic del segle XVIII, inspirat en l’Antiguitat grecoromana i relacionat amb la Il•lustració, recuperant els models clàssics.<br />• L’ Il•lustració: És un corrent filosòfic i cultural, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l’anomena’t Segle de les Llums. Aquest pensament confiava plenament en la raó, on canalitzava els fenòmens i circumstàncies que envoltaven l’ésser humà.<br /><br /> 5.2. Defineix el gènere de l’assaig<br />L’assaig: És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals. Hi ha voluntat de creació literària i vol aprofundir en el coneixement de l’home (pretensió moralitzadora).<br />Temes i formes de l’assaig:<br /><br />• Temes: <br /> -Tracta diversos temes (filosofia,història,política...)<br /> -Aparició de noves ciències (Economia, psicologia, ciències socials..)<br /><br />• Extensió i formes:<br />- Des de l’article fins al llibre llarg.<br />- Formes variades: dissertació, divagació...<br /><br />Exemple:<br />Baldiri Reixac: Sacerdot que publicà “L’ensenyansa de minyons”-obra de pedagogia catalana.<br />1. Defensa l’ensenyament en la llegua materna.<br />2. Denuncia la manca de traduccions a la nostra llengua i nombrosos literats i assagistes en castellà.<br />3. Fa un elogi de la llengua catalana. (Contrasta amb els intel•lectuals de l’ Il•lustració).<br /><br /> 5.3. Defineix el gènere del dietari<br />Dietari: És el llibre en que un cronista escriu “per dies” els esdeveniments més notables.<br /><br />Exemple: L’autor (Rafael d’Amat i de Cortada) baró de Maldà, va fer el Calaix de sastre “ un extens dietari en què descriu la vida de les ciutats i les terres de Catalunya, durant 50 anys.” També conte reflexions sobre alguns esdeveniments de l’època (Revolució Francesa).<br /><br />Valor de l’obra:<br />1. Descripcions de la vida quotidiana.<br />2. Aquestes amb ironia.<br />3. Lirisme.<br /><br /><br />Temes del dietari:<br />- La música: Perquè tenia coneixements de música. <br />- La gastronomia: Plats que cuinaven a l’època.<br />- Les excursions: Sortides a Barcelona o França.<br />- L’aristocràcia: Costums d’aquesta classe.<br />- El món popular i menestral:Li agrada el tracte amb gent senzilla.<br />- Descripcions de pobles:Gent de pobles i viles (especialment noies)<br />- Esdeveniments de l’època: Fets més importants.<br />6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)<br /> Durant els segles XVI-XVIII la literatura popular va gaudir d’una gran vitalitat, que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatura culta. El poble era monolingüe, és a dir, només parlava i entenia una llengua, la catalana. Tan sols a partir del segle XVIII, després de la guerra de Successió, es va començar a notar la castellanització en el lèxic i en la introducció de tradicions forasteres.<br />Als subgèneres tradicionals de la poesia popular que ja existeixen en l’Edat Mitjana ( goigs, nadales...) s’hi van afegir les cançons de bandolers i de lladres de camí rel, que es feien ressò del fenomen del bandolerisme en terres catalanes i mediterrànies.<br />Característiques:<br />Temes: amor<br /> Feines<br /> Infantils<br /> Religió<br /> Històrics<br /><br />Recursos: versos curts i rima assonant.<br /> Lèxic senzill.<br /> Abunda arcaismes i dialectalismes.<br /> Molt lligada a la música i el cant.<br /> De transmissió oral.Literaturahttp://www.blogger.com/profile/04883163608679149623noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-8396210903610796337.post-75504426591725702192009-11-19T09:18:00.000-08:002009-11-19T11:15:29.672-08:00activitats de TirantGisela Jimeno, Sabrina Garcia i Lorena Bausa<br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br />1. La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?<br /></span><br />Que és la més agraciada donzella que havia vist mai. La bella Agnès era una elegant dama, si bé portava vestits que valien el preu d'una ciutat, no pensava sinó a donar-los, així com les joies i les altres coses que ella tingués.<br />Un cos més angèlic que humà.<br /><br />2. <span style="font-weight:bold;">Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior. Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant? <br />Si cliqueu aquí podreu entendre més bé per què.<br /></span><br />El que li atrau a Tirant son els pits de Carmesina com en el cas de la bella Agnès, ell els descriu com: les seves cristal•lines mamelles; són menudes, dures, blanques i llises.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />Relaciona el que has llegit amb les característiques de l'amor de què parlen els tres primers paràgrafs.</span><br />CARACTERÍSTIQUES:<br />-"L'amor és una passió que comença amb la contemplació de la bellesa de l'altre sexe". <br />-La bellesa i la mirada de l’enamorat – primer pas<br />-L’amor es una passió i patiment (Grau elevat de sofriment)”Malaltia”<br />- Trobadors i trobairitz - Entenien l’amor com el lliurament (sobretot espiritual) i l’obediència a la persona estimada. (Se’ls lliuraven tant cavallers com dames)<br />RELACIÓ:<br />Senyor de les Vilasermes i la bella Agnès: Aquí el Senyor de les Vilasermes admira la bellesa, el llinatge, la gracia i el saber (en general totes les virtuts) de la dama a la qual estima, per tant, demostra que contempla la seva bellesa i l’admira. També la passió que ell demostra, es la causant de que vulgui combatre amb Tirant (per gelosia) i fa que esdevingui en la seva mort.<br />Tirant i Carmesina: En aquest part, destaca la mirada de Tirant, cap a Carmesina, que s’enamora per la seva gran bellesa, només en veure-la. També al•ludeix a la mirada, quan veu la camisa de carmesina descordada i deixa a la vista part dels pits. Desprès d’aquesta escena, per la passió que Tirant sent cap a Carmesina, ell experimenta un gran dolor, que el fa entristir i no sap com expressar-lo ni tan sols al seu cosí.<br />Tirant i Diafebus: Tots dos s’entén una gran atracció cap a les dues dames (Tirant-Carmesina, Diafebus-Estefania) i per això es proposen de visitar-les per la nit.<br />En quant als trobadors i las trobairitz, entenien l’amor de manera espiritual i creien que es basava en l’obediència a l’estimat/da perquè, en el relat l’amor era a primera vista i a mes contemplaven la bellesa de l’altre sexe i li entregaven tot l’amor, i feien allò que l’altre desitjava encara que anés en contra dels seus desitjos.<br /><br />Fins aquí només hem donat la paraula als cavallers. Deixem parlar a alguna donzella o dama, no? Vegeu com és que s'enamora Carmesina. D'això se'n diu amor de lluny, i ja l'havien cantat els trobadors en els seus versos.<br />Carmesina confessa el seu enamorament, més d'oïdes que de vista, a Estefania, donzella i cosina seva, la qual farà de confident i alcavota. Comença un joc de cortesies entre els enamorats, els primers intercanvis de regals i de penyores amoroses.<br /><span style="font-weight:bold;"><br />TIRANT I CARMESINA</span><br /><br />1. Quina promesa d'acostament físic ha fet Carmesina al seu cavaller? <br />Li promet de deixar-li besar els ulls i els cabells.<br /><br />2. Per què penseu que Tirant i Carmesina no han consumat l'amor en una ocasió tan bona? <br />Perquè carmesina es sentia incòmoda en aquella situació, encara que ella també volia consumar el seu amor, a més a més Carmesina volia mantenir la seva virginitat fins a la seva boda.<br /><br />3. El somni és un element fonamental. Serveix a l'autor d'excusa narrativa per explicar uns fets Hi ha un parell de somnis més a la novel•la, que tenen funcions diferents Relaciona’ls.<br />Creiem que el somni del Rei d'Anglaterra i el de l’Emperadriu estan relacionats perquè els dos intenten mostrar indirectament el remordiment que sentien envers els seus problemes<br /><br />4. Com interpreteu la reacció de la Viuda Reposada? Quants anys li feu?<br />Molt hàbil a l'hora de resoldre problemes, que encara que insignificants, haurien provocat un gran avalot. <br />Li fem al voltant d’uns vint -i- cinc anys.<br />5. En quin considereu que s'ha d'incloure el de Tirant i Carmesina: en el virtuós, el profitós o el viciós? Per què?<br />El considerem un amor virtuós a la vegada. Virtuós perquè aprofiten qualsevol moment per expressar el seu amor l’un a l’altre, sobretot, Tirant fa una festa a Carmesina <br /><span style="font-weight:bold;"><br />ESTEFANIA I DIAFEBUS</span><br />1. Què tipus d’amor considereu creieu que s’ha d’incloure a Estefania i Diafebus?<br />L’amor viciós.<br /><br /><span style="font-weight:bold;"><br /><br />EL CAVALLER ESPÈRCIUS I LA SEVA DAMA</span><br />1. Pensar quines característiques té l'amor d'aquest parell de joves i classificar-lo. Quins guanys, materials i concrets, obté Espèrcius en la seva aventura?<br />És un amor molt valent però ple de trèmol <br /><br />Aneu un segon, si cal, a la pàgina principal d'aquest bloc i repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. En quin col•locaríeu el de la parella formada per Ricomana i Felip? Per què? <br />1. L'amor virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.<br /><br />Perquè, Felip s’enamora de Ricomana, i fa tot el possible per enamorar-la, amb l’ajut de Tirant que intenta que no faci cap bajanada i finalment pugui casar-se amb ella. <br />A pesar de tot, aconsegueix demostrar-li el seu amor sense l’ajut de Tirant.Literaturahttp://www.blogger.com/profile/04883163608679149623noreply@blogger.com0