lunes, 14 de diciembre de 2009

La Decadència:

Respon a les següents qüestions:

1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?
La Decadència és el període l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà.

2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana.

• La castellanització de la llengua catalana
• La desconfiança dels escriptors catalans envers la seva pròpia llengua, ja que la consideraven antiga i medieval.
• La fragmentació dialectal tan avençada. L’anomenaven de diverses formes.
• La persecució política de la llengua a Catalunya arran dels decrets de Nova Planta.
• Substitució lingüística ( en que el català retrocedia davant el castellà en l’ambit literari i entre les classes socials.)

3. Sobre el s.XVI:

3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta.

• El moviment literari que es va donar va ser el Renaixement que dóna començament a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI. És un moviment literari d’àmbit català i d’abast cultural i polític. Pretén recuperar l’expressió literària culta, definir una consciència diferencial catalana i incorporar alguns dels corrents més significatius de la literatura europea contemporània, el Romanticisme i el Realisme. Situa l’home i la capacitat de jutjar lliurament al centre de l’univers, destaquem a Cristòfol Despuig, prosista, i els poetes Pere Serafí i Joan Pujol. El Renaixement trenca, conscientment, amb la tradició artística de la Edat Mitjana, a la qual qualifica, amb ple menyspreu, com un estil de bàrbars o de gots.
• Respecte la poesia, el millor poeta català del moment fou Pere Serafí, que alternà l'idealisme amorós d'inspiració petrarquista amb la glossa de refranys i cançons populars. En la temàtica de la poesia continuava apareixent el tema amorós que inclou la idealització de la dona; La naturalesa. Es concep com un símbol de la perfecció divina. Es descriu com un recés de pau, assossec i harmonia on es desenvolupa l'acció amorosa; La mitologia ja que s'utilitzen els mites i llegendes dels déus grecollatins com font d'inspiració poètica; servint alhora per a donar bellesa a l'obra. Quant a la lírica: Versos: decasíl•lab sense cesura Estrofes: sonets.

4. Sobre el s. XVII:

4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta.

• El moviment literari que es va donar va ser el Barroc que respongué a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l'optimisme racionalista. El tema del temps adquirí una importància cabdal. Estilísticament el literat barroc es llançà d'una manera deliberada a l'explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi, de la versificació, a utilitzar sense mesura tots els recursos del seu art. Les circumstàncies que comportaren l'aparició del barroc català foren semblants a les del castellà, però hi incidiren, a més, unes condicions històriques pròpies i una de les crisis més agudes que ha sofert mai la cultura del país.
De fet, les primeres manifestacions pròpiament barroques, no es produïren fins a començament del segle XVII i es prolongaren durant tot el XVIII, aleshores ja amb elements d'estètica rococó.
Una figura cabdal del barroc català fou el poeta i comediògraf Francesc Vicent.
• En la temàtica de la poesia barroca destaca l’actitud de desengany i frustració a causa de la crisis social; la mort, el plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca i el pessimisme polític. S’utilitzen els recursos de l’artificiositat, el contrast entre dos conceptes oposats, la deformació de la realitat, abundància de cultismes i castellanismes i l’ús de figures retòriques.
Les figures cabdals de la poesia barroca son Francesc Fontanella (es caracteritza per l’ús de mots castellans, els temes romàntics i l’esment del sonet) i Francesc Vicent Garcia.

5. Sobre el s. XVIII:

5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il•lustració.
• El neoclassicisme: Un moviment estètic del segle XVIII, inspirat en l’Antiguitat grecoromana i relacionat amb la Il•lustració, recuperant els models clàssics.
• L’ Il•lustració: És un corrent filosòfic i cultural, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l’anomena’t Segle de les Llums. Aquest pensament confiava plenament en la raó, on canalitzava els fenòmens i circumstàncies que envoltaven l’ésser humà.

5.2. Defineix el gènere de l’assaig
L’assaig: És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals. Hi ha voluntat de creació literària i vol aprofundir en el coneixement de l’home (pretensió moralitzadora).
Temes i formes de l’assaig:

• Temes:
-Tracta diversos temes (filosofia,història,política...)
-Aparició de noves ciències (Economia, psicologia, ciències socials..)

• Extensió i formes:
- Des de l’article fins al llibre llarg.
- Formes variades: dissertació, divagació...

Exemple:
Baldiri Reixac: Sacerdot que publicà “L’ensenyansa de minyons”-obra de pedagogia catalana.
1. Defensa l’ensenyament en la llegua materna.
2. Denuncia la manca de traduccions a la nostra llengua i nombrosos literats i assagistes en castellà.
3. Fa un elogi de la llengua catalana. (Contrasta amb els intel•lectuals de l’ Il•lustració).

5.3. Defineix el gènere del dietari
Dietari: És el llibre en que un cronista escriu “per dies” els esdeveniments més notables.

Exemple: L’autor (Rafael d’Amat i de Cortada) baró de Maldà, va fer el Calaix de sastre “ un extens dietari en què descriu la vida de les ciutats i les terres de Catalunya, durant 50 anys.” També conte reflexions sobre alguns esdeveniments de l’època (Revolució Francesa).

Valor de l’obra:
1. Descripcions de la vida quotidiana.
2. Aquestes amb ironia.
3. Lirisme.


Temes del dietari:
- La música: Perquè tenia coneixements de música.
- La gastronomia: Plats que cuinaven a l’època.
- Les excursions: Sortides a Barcelona o França.
- L’aristocràcia: Costums d’aquesta classe.
- El món popular i menestral:Li agrada el tracte amb gent senzilla.
- Descripcions de pobles:Gent de pobles i viles (especialment noies)
- Esdeveniments de l’època: Fets més importants.
6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)
Durant els segles XVI-XVIII la literatura popular va gaudir d’una gran vitalitat, que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatura culta. El poble era monolingüe, és a dir, només parlava i entenia una llengua, la catalana. Tan sols a partir del segle XVIII, després de la guerra de Successió, es va començar a notar la castellanització en el lèxic i en la introducció de tradicions forasteres.
Als subgèneres tradicionals de la poesia popular que ja existeixen en l’Edat Mitjana ( goigs, nadales...) s’hi van afegir les cançons de bandolers i de lladres de camí rel, que es feien ressò del fenomen del bandolerisme en terres catalanes i mediterrànies.
Característiques:
Temes: amor
Feines
Infantils
Religió
Històrics

Recursos: versos curts i rima assonant.
Lèxic senzill.
Abunda arcaismes i dialectalismes.
Molt lligada a la música i el cant.
De transmissió oral.

jueves, 19 de noviembre de 2009

activitats de Tirant

Gisela Jimeno, Sabrina Garcia i Lorena Bausa


1. La bella Agnès: quines són les virtuts que posseeix? Heu de llegir el primer paràgraf. Al segon hi trobareu una expressió que ho resumeix tot, quina?

Que és la més agraciada donzella que havia vist mai. La bella Agnès era una elegant dama, si bé portava vestits que valien el preu d'una ciutat, no pensava sinó a donar-los, així com les joies i les altres coses que ella tingués.
Un cos més angèlic que humà.

2. Carmesina: al primer paràgraf s'explica com se n'enamora Tirant. Segur que ho podeu relacionar amb una de les característiques de l'amor que heu vist a la pàgina anterior. Quina característica física de Carmesina atrau més a Tirant?
Si cliqueu aquí podreu entendre més bé per què.

El que li atrau a Tirant son els pits de Carmesina com en el cas de la bella Agnès, ell els descriu com: les seves cristal•lines mamelles; són menudes, dures, blanques i llises.

Relaciona el que has llegit amb les característiques de l'amor de què parlen els tres primers paràgrafs.

CARACTERÍSTIQUES:
-"L'amor és una passió que comença amb la contemplació de la bellesa de l'altre sexe".
-La bellesa i la mirada de l’enamorat – primer pas
-L’amor es una passió i patiment (Grau elevat de sofriment)”Malaltia”
- Trobadors i trobairitz - Entenien l’amor com el lliurament (sobretot espiritual) i l’obediència a la persona estimada. (Se’ls lliuraven tant cavallers com dames)
RELACIÓ:
Senyor de les Vilasermes i la bella Agnès: Aquí el Senyor de les Vilasermes admira la bellesa, el llinatge, la gracia i el saber (en general totes les virtuts) de la dama a la qual estima, per tant, demostra que contempla la seva bellesa i l’admira. També la passió que ell demostra, es la causant de que vulgui combatre amb Tirant (per gelosia) i fa que esdevingui en la seva mort.
Tirant i Carmesina: En aquest part, destaca la mirada de Tirant, cap a Carmesina, que s’enamora per la seva gran bellesa, només en veure-la. També al•ludeix a la mirada, quan veu la camisa de carmesina descordada i deixa a la vista part dels pits. Desprès d’aquesta escena, per la passió que Tirant sent cap a Carmesina, ell experimenta un gran dolor, que el fa entristir i no sap com expressar-lo ni tan sols al seu cosí.
Tirant i Diafebus: Tots dos s’entén una gran atracció cap a les dues dames (Tirant-Carmesina, Diafebus-Estefania) i per això es proposen de visitar-les per la nit.
En quant als trobadors i las trobairitz, entenien l’amor de manera espiritual i creien que es basava en l’obediència a l’estimat/da perquè, en el relat l’amor era a primera vista i a mes contemplaven la bellesa de l’altre sexe i li entregaven tot l’amor, i feien allò que l’altre desitjava encara que anés en contra dels seus desitjos.

Fins aquí només hem donat la paraula als cavallers. Deixem parlar a alguna donzella o dama, no? Vegeu com és que s'enamora Carmesina. D'això se'n diu amor de lluny, i ja l'havien cantat els trobadors en els seus versos.
Carmesina confessa el seu enamorament, més d'oïdes que de vista, a Estefania, donzella i cosina seva, la qual farà de confident i alcavota. Comença un joc de cortesies entre els enamorats, els primers intercanvis de regals i de penyores amoroses.

TIRANT I CARMESINA


1. Quina promesa d'acostament físic ha fet Carmesina al seu cavaller?
Li promet de deixar-li besar els ulls i els cabells.

2. Per què penseu que Tirant i Carmesina no han consumat l'amor en una ocasió tan bona?
Perquè carmesina es sentia incòmoda en aquella situació, encara que ella també volia consumar el seu amor, a més a més Carmesina volia mantenir la seva virginitat fins a la seva boda.

3. El somni és un element fonamental. Serveix a l'autor d'excusa narrativa per explicar uns fets Hi ha un parell de somnis més a la novel•la, que tenen funcions diferents Relaciona’ls.
Creiem que el somni del Rei d'Anglaterra i el de l’Emperadriu estan relacionats perquè els dos intenten mostrar indirectament el remordiment que sentien envers els seus problemes

4. Com interpreteu la reacció de la Viuda Reposada? Quants anys li feu?
Molt hàbil a l'hora de resoldre problemes, que encara que insignificants, haurien provocat un gran avalot.
Li fem al voltant d’uns vint -i- cinc anys.
5. En quin considereu que s'ha d'incloure el de Tirant i Carmesina: en el virtuós, el profitós o el viciós? Per què?
El considerem un amor virtuós a la vegada. Virtuós perquè aprofiten qualsevol moment per expressar el seu amor l’un a l’altre, sobretot, Tirant fa una festa a Carmesina

ESTEFANIA I DIAFEBUS

1. Què tipus d’amor considereu creieu que s’ha d’incloure a Estefania i Diafebus?
L’amor viciós.



EL CAVALLER ESPÈRCIUS I LA SEVA DAMA

1. Pensar quines característiques té l'amor d'aquest parell de joves i classificar-lo. Quins guanys, materials i concrets, obté Espèrcius en la seva aventura?
És un amor molt valent però ple de trèmol

Aneu un segon, si cal, a la pàgina principal d'aquest bloc i repasseu els tres tipus d'amor de què parla Estefania. En quin col•locaríeu el de la parella formada per Ricomana i Felip? Per què?
1. L'amor virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.

Perquè, Felip s’enamora de Ricomana, i fa tot el possible per enamorar-la, amb l’ajut de Tirant que intenta que no faci cap bajanada i finalment pugui casar-se amb ella.
A pesar de tot, aconsegueix demostrar-li el seu amor sense l’ajut de Tirant.