jueves, 29 de abril de 2010

jueves, 25 de febrero de 2010

POESIA MODERNISTA (ACTIVITATS)

1. Classifica els poemes d’aquesta part tenint en compte aquestes indicacions que et donem.

TEMÀTICA TÍTOL DELS POEMES
1. Quatre d’aquests poemes “en la mort d’un jove”, “el poeta”.
presenten un personatge “la dona hermosa” i “l’esposa parla”
que ha trencat una “llei
d’amor” (humana o divina)
i que lluita per la redempció.
2. Un dels poemes mostra el “en la mort d’un jove”.
model perfecte enamorat.

5. Assenyala els dos poemes de “Visions”que s’acosten més per la forma a la poesia popular. Justifica la teva tria (tingues en compte el nombre de síl•labes, la rima i el tipus d’estrofa).

Els poemes que s'acosten a la poesia popular són: "el comte arnau" i " a la fi d'en serrallonga" . Hem escollit aquests poemes com propers de la poesia popular perquè tracten temes de la vida quotidiana i l'amor, també perquè la rima és assonant però ens podem trobar amb rima consonant i versos blancs, per últim, el poema " a la fi d'en serrallonga" fa ús del diàleg que és una de les característiques de la poesia popular.

6. Indica quins són els poemes que es relacuionen amb aquests temes:
• Parlem de festivitats religioses "els reis"
• És un enaltiment de la juventud. "l'ànima de les flors" i "la mort d'un jove"
. Mostrem l'encís per la feminitat. "la dona hermosa" i "l'esposa parla"
. Tenen com a origen un fenomen atmosfèric. "després de la tempestat"
. Fan referència a un fet autobiogràfic. "el poeta"i "sol, solet"

9. Classifica temàticament els sis poemes de "Cants" amb l'ajut d'aquesta taula i justifica-ho.

CANTS VITALISTES CANTS PATRIÒTICS
Cant de Novembre, Cant de Maig El cant de la senyera i la sardana
i Cant d'alegria.
JUSTIFICACIÓ JUSTIFICACIÓ
Perquè expressen l'optimisme de Perquè són els símbols més
de viure la vida amb plenitud malgrat representatius de Catalunya (l'himne
les contradiccions el seu ball típic) defineixen la cultura
catalana.
10. En un dels cans de temàtica vitalista, Maragall empra el tòpic clàssic del carpe diem. Digues a quin poema ens estem referint i esmenta el vers (o versos) en què apareix.

El poema és: Cant de novembre
El vermell dels arbres,
encès per la posta -dels sols invernals,
delita i penetra
lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell, 5
el verd i el vermell!

II

Alcem els cors cantant la vida entera
amb els brots i am les fulles que sen van;
gosem el dia séns mira endarrera,
sense pensâ amb els dies que vindran.

Gosa l moment;
gosa l moment que t convida,
i correràs alegre a tot combat:
un dia de vida és vida:
gosa l moment que t'ha sigut donat.

No t'entristeixin, doncs, els funerals Novembres,
ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De planyé és el donzell que agüeu sos membres
ans d'haver-los caçat en el plaer.

11."Els tres cants de guerra" són clarament regeneracionistes. Justifica aquesta afirmació i analitza el marc històric en què es van escriure.

Són els tres cants de guerra constituïts per Els adeus, oda a Espanya i cant al retorn son regeneracionalistes, ja que és com si fessin una sàtira d'Espanya. A l'any 1898 mostrant la seva insatisfacció amb el sistema socio-político-econòmic de la Restauració.

- Trieu un poema per persona i expliqueu-ne el contingut amb les vostres paraules (triar els poemes extensos es valora més)
ELS REIS

Aquesta nit han passat
i han posat la mà als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confús,
a regnar-hi tot pensant
en Jesús.

Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?

CONTINGUT:
Aquest poema retrata l’arriba dels reis d’Orient per veure Jesucrist el Salvador, i dóna a entendre aquest fet per mitja de diverses al•lusions com per exemple : “Han posat la mà als balcons (que es el més representatiu de la nit de reis) o “els somnis del infantons” que dormen m’entren aquests deixen els regals. També recorda l’or la mirra i l’encens que els reis regalaren a Jesús quan aquest nasqué.


DESPRÉS DE LA TEMPESTAT
Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d'aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.
Recomença el remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l'alegria:
els núvols sobre el cel s'han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.
Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!

CONTINGUT:
Explica les sensacions de les persones desprès de que passi la tempesta i també descriu el cel quan els núvols desapareixen. A més amb la frase (aigua lluminosa) vol parlar de l’arc de Sant Martí que surt i es crea amb la combinació de sol i pluja. També insinua que els homes estan contents perquè aquest tempesta a passat.

L'ESPOSA PARLA
- Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria
i escoltes i em mig rius, però no em sents;
quan, fugint de prop meu, se'n va fent via
el teu esperit al bell atzar dels vents,
jo veig la nau del pensament que et porta
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins allí.
Navego al teu costat com encantada,
empesa per l'amor que se me'n duu.
La via no conec ni l'encontrada:
sols sé que sóc l'esposa enamorada,
que avanço a vora teu i vaig amb tu.

CONTINGUT:
Ens mostra els sentiments d’una persona enamorada. D’escriu tant les sensacions de la seu estimat com les seves pròpies. Fa diverses metàfores per expressar els sentiments i comparar-los per exemple: “Navego al teu costat com encantada”

lunes, 1 de febrero de 2010

TREBALL POETES (POEMES)

10.
hurí:cadascuna de les dones bellíssimes i sempre verges que segons la creença musulmana habiten al paradís de Mahoma com a companyes dels benaventurats.
L'element biogràfic que ha pogut influir pot ser el de haver nascut a Tenerife, ja que es d'origen mestís per ser fill de pare català i mare canària. Als onze anys es va traslladar a un poble del Vendrell, d'aquí pot provenir el mestissatge dels seus personatges.
en l'obra es poden veure els conflictes culturals i religiosos entre pobles diversos i aposta per el desig amorós.
11.

1.
brancal: costat del mur que limita lateralment un portal una porta o una finestra, especialment quan es de pedra.
saca: sac més gros que el normal, d'uns vuitanta cm o més d'ample.
traginer: persona que tenia per ofici transportar mercaderies d'un lloc a un altre mitjançant una haveria o una bèstia de càrrega.
musc: de color fosc, especialment morat.
enlluernar: fascinar a algú, o alguna cosa amb el seu esclat.
cautelós: que procedeix amb cautela amb compte.

4.

-Quan començava a treballar l'Oleguer i de quina manera?
-Com reaccionava davant l'interés dels pagesos?
Encara que passés el temps l'Oleguer seguia obrint el seu magatzem, portava sempre la mateixa roba i saludava a tots el clients que entraven i sortien.
I si els clients no arribaven s'anava al magatzem amb la foscor a vigilar, quan veia a algun pagés, per tal que després quan sortís de l'amagatall aquest no pogués dir-li que no.


5.
Oleguer comença a treballar de bon matí portat per l'avarícia el va portar a l'aïllament i a la destrucció.


6.
El tema principal és l'avarícia del protagonista. L'endarreriment que hi havia deixant de banda noves activitats industrials de l'època.

7.
Oller utilitza un narrador omniscient, història explicada desde l'exterior. Coneix la història i els personatges i els explica desde fora. Narrador en tercera persona, ja que les formes verbals estan en tercera persona.


9.

-passaven el blat a raig fet de l'una mà a l'altre com un rajolí d'or.
-eixia l'amo del seu amagatall, dreturer i cautelós, com l'aranya de l'albenc.


terme real: 1) blat
2) l'Oleguer que era dreutrer i cautelós
terme imaginari: 1) rajolí d'or
2) l'aranya de l'albenc


3.

Mar i cel:
És una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.
Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins l'any 1890. Està escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. En ella ja s'aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.
L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.
L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.



Maria Rosa:
És un drama social i amorós en tres actes d'Àngel Guimerà aparegut el 1894. Maria Rosa és un drama social i amorós en tres actes d'Àngel Guimerà aparegut el 1894.
La trama de l'obra descriu les intrigues, les tràgiques passions amoroses i les pulsions sexuals reprimides en el triangle que formen la Maria Rosa, l'Andreu i en Marçal, tres peons caminers que es coneixen en les feines de construcció d'una carretera. La Maria Rosa, que es casarà amb l'Andreu, veurà com el seu marit és acusat de la mort del capatàs i enviat a una presó de l'Àfrica, on morirà. Més endavant el Marçal, el culpable real de l'assassinat, aconsegueix de casar-se amb la vídua, desig que covava des que es van conèixer. Quan la Maria Rosa sàpiga la veritat es produirà el desenllaç fatal.
És una de les peces teatrals més celebrades del dramaturg català juntament amb Terra baixa, Mar i cel i La filla del mar, i ha tingut diverses versions cinematogràfiques. Entre les representacions més recents, destaca l'esdevinguda al Teatre Nacional de Catalunya del març al maig del 2004, dirigida per Àngel Alonso i protagonitzada per Ros Renom i Lluís Soler, que després va girar per diverses ciutats catalanes.

La filla del mar:
És la tercera peça de la trilogia mestra de Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra Baixa, el dramaturg retrat el món mariner, amb aquella barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza. Els poderosos protagonistes (l'Àgata, el Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i el Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluïda, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present. Una vigència que encara es fa més palesa en La filla del mar, on, fonamentalment, ressonen conflictes derivats de la discriminació social i racial i de la resistència de les comunitats establertes a incorporar la diferència, aspectes de renovada i dolorosa actualitat.

Terra baixa:
És una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, i una de les més populars. Aquest drama és una de les obres més representades i traduïdes de la llengua catalana, esdevenint tot un clàssic del repertori català.

Pàg.165

4.
-Quines característiques del drama realista hi ha en aquest fragment de Terra Baixa?
Es pot observar el tema de l’amor, passió absoluta per part de Manelic cap a Marta, que el rebutja, a pesar de que aquest li diu en diversos cops que l’estima. També podem observar la capacitat emotiva del diàleg, per part dels personatges que mostren passions exalçades, també s’observa l’intriga i hi ha dinamisme en l’acció. I Manelic, que representa aquell heroi enfrontat amb la societat.

-Exemplifica, amb elements extrets del text, el registre que caracteritza els drames realistes.

CARACTERÍSTIQUES

Repeticions:Mata’m Mata’m

Interjeccions:Ella es vol desprendre d’ell amb energia, bregant.

Dialectalismes:A saber-ho,sí; mes no ací baix

Expressivitat:Quin fàstic!

-Què significa l’afirmació <>?

Doncs que es un personatge que lluita contra la societat, que lluita per aconseguir una cosa a la qual no arriba a aconseguir quasi mai, com per exemple la Marta.

-La <> simbolitza maldat, mentre que la <>, la muntanya, és l’espai de bondat.

(Subratlla les frases del text en què aquesta idea aparegui reflectida).

TERRA BAIXA: *Manelic*- Mes no ací baix,Marta, que el cel s’ha enterbolit amb lo baf de tantes misèries, i Déu no et veuria la cara quan parlessis.
TERRA ALTA: *Marta*- Doncs allà dalt; i ara mateix! *Manelic*-Sí anem-hi, que allà es perdona tot, que no és com aquí baix, on tot es corromp....Que allà dalt,Marta,fins els cossos en la neu se conserven.

-Podem afirmar que aquesta oposició és un element romàntic?

Sí, perquè segons el Romanticisme la civilització ha malmès els valors de l’home.

-Que representa l’aigua de la mar? Extreu del text referències a l’aigua de la muntanya i a l’aigua del mar.

Fa referència a la Marta, perquè ella es de la Terra baixa i representa que es dolenta, però a ell li dona igual perquè vol estar amb ella i l’estima. D’allà ve la metàfora de l’aigua dels cims (Terra alta) que s’ajunta amb l’aigua del mar (Terra baixa) que diu que es amargant.
Aigua de la muntanya Aigua dels cims, que es fon i baixa cap al mar. (pura)
Aigua de mar Aigua amargant, que s’ajunta amb l’aigua dels cims.

Pàg.177.activitats-15,16 i 17.

15. Escriu les raons principals amb les quals Oller argumenta per què escriu en català (text de la pàg.174).

Primer escrivia en Castella, però el contacte que tenia amb cercles literaris de la Renaixença i els consells dels crítics de la novel•la realista van dur-lo a adoptar el català com a llengua exclusiva.

16. Digues quina és la tècnica pròpia del Realisme que més hi destaca (consulta la pàg.172).

La Novel•la burgesa, ja que es descriu l’espai de luxe en que vivien els burgesos i les seves aspiracions.

17. Escriu una narració breu de caràcter realista-naturalista. Segueix les indicacions.

Actualment, estem patint un període de crisi, el qual deixa a milions de persones al carrer, en atur, com es el cas del nostre protagonista en Joan. En Joan es un home de 52 anys que ha quedat a l’atur a causa de que la seva empresa a tancat per falta de compradors i d’inversors. Es un home bastant envellit per la seva edat, d’estatura complexa i bastant altura. En Joan te una mentalitat contradictòria al partit que governa el país en aquest moment i per tant fa tot tipus de campanyes en contra, ja que forma part d’un partit polític contrari al vigent. En la societat del moment ell troba diverses dificultats per trobar feina ja que es membre d’un partit polític poc acceptat i a més es massa gran i no te la suficient per trobar feina abans que un jove més qualificat. Finalment troba una feina d’acord amb la seva capacitat, a l’empresa del seu cunyat i aconsegueix arribar bastant lluny dins l’àmbit professional.



POEMES MÉS RELLEVANTS D’OLLER:

La Papallona
És la seva primera obra, situada enmig de barris populars de la Barcelona vella. Primer ens situa enmig de la bullícia de la Rambla, davant del mercat de la Boqueria entre una dispesera i una cosidora. Després l’acció succeeix als vells carrers d’en Roig, de l'Hospital, de Lancàster, de Montserrat i de l'Arc del Teatre. S’hi pot observar la delimitació social: els fabricants que viuen al carrer de Portaferrissa. La novel•la presenta la ciutat com un espai (vivència). Una ciutat que canvia igual que el paisatge interior en el qual viuen. El jo de la protagonista reflecteix la recerca de temor i desig. La imatge visual es completa amb els remors de la ciutat com a dolor interior que sent la protagonista. La novel•la finalitza amb una escena romàntica de Lluís baixant per les Rambles a la caiguda del capvespre, entre els crits de la multitud que es confonen amb la foscor. Aquesta novel•la integra la ciutat en el vell mig del nucli de la modernitat.

La febre d'or
La febre d'or es divideix en l'aspecte estructural i argumental, en dues grans parts, amb títols ben diferenciats i explícits: "La pujada" i "L'estimbada". El fil conductor de la novel•la és l'ascensió de Gil Foix i, consegüentment, de la seva família, des de la menestralia fins a l'alta burgesia i el seu retorn a l'ofici de fuster i a la situació social anterior. La primera part consta de vint capítols i té com a tema la transformació de Gil gràcies a l'enriquiment ràpid provocat per la Borsa. Diferents tipus de personatges els que no s’adaptaran mai a la nova situació, els que se situen al marge de la riquesa, etc. En la segona part, "L'estimbada", composta per divuit capítols, un cop caracteritzats tots els personatges, els fets es produeixen de manera sobtada, començant pel trencament de la unitat familiar, que només es torna a unir gràcies a la ruïna. La novel•la finalitza amb el retorn a l'ofici de fuster. La febre d'or és la gran novel•la de Barcelona i d'una burgesia, que veu créixer la seva autoritat econòmica i social. Està en tercera persona.

Pilar Prim
Pilar Prim reflecteix tant la problemàtica psicològica de la dona jove, vídua i mare que s’enamora del mateix home que la seva filla i, per amor a ella, renuncia a aquest i també segons els costums testamentaris, l’ús de fruit de l’herència la condiciona a no tornar-se a casar. Els dotze capítols es reparteixen en plantejament, nus i en un desenllaç obert. Aquest personatge evoluciona debatent-se entre els sentiments i desitjos. Representen a la burgesia barcelonina, que Oller retrata aquí com a ridícula. Ambientada a Puigcerdà amb referencies a Barcelona, reprodueix l’ambient d’estiu. El relat alterna el punt de vista del narrador amb el punt de vista interior dels personatges.

L’ escanyapobres
Aquesta novel•la, desenvolupa el tema universal de l'avarícia. Els tres personatges centrals de l'obra són l'Oleguer, la Tuies, i el notari de la vila. La Tuies primer forma matrimoni amb el notari i, en quedar vídua, es casa amb l'Oleguer. Oller retrata amb tota mena de detalls tots tres personatges. Tot allò que no tingui relació amb la riquesa i els diners és menyspreat pels protagonistes, que cauen, en l'extrema soledat i l'aïllament patològic. El marc d'aquesta encarnació del Mal és el món rural català, un món que decau davant el progrés industrial. El canvi radical d'una societat que entra en la industrialització causarà la fi tràgica dels protagonistes L'acció transcorre el 1850 al poble de Pratbell. L'assassinat final de l'Oleguer, a mans d'un proletari víctima dels seus robatoris, simbolitza el triomf de la nova societat industrial.

La Bogeria
Aquesta novel•la, breu es basa en un fet que l’autor va conèixer de molt a prop: la mort d’un client seu. A la novel•la un ric propietari de caràcter idealista i romàntic, pateix un trastorn mental. L’acció transcorre entre Vilaniu i Barcelona. Destaca l’admiració pel general Prim (característica autobiogràfica) que es un dels personatges de la novel•la En contraposició de d’idealisme de Serrallonga, vam trobar el racionalisme estricte de Giberga, l'estudiant de Medicina, i l'actitud més de Armengol, el futur advocat. Giberga i Armengol són dos amics del narrador i giren al voltant de la figura del boig. Tot això crea una reflexió de Narcís Oller sobri la dialèctica humana, que es debat entre dos pols constantment. La mort en un atemptat del general encén el seu procés cap a la bogeria. Aconsegueix una nova acta de diputat sota l'ideal republicà, però les seves denúncies de complots només provoquen el rebuig i la indiferència general.

LORENA BAUSA, GISELA JIMENO, SABRINA GARCIA

lunes, 18 de enero de 2010

Jacint Verdaguer (Poema "La Pàtria")

Primera part

(Comiat i enyorança de la pàtria)

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,
dels núvols e del cel de lluny vos distingia,
per lo repòs etern, per lo color més blau.
Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau,
com guarda vigilant, cobert de boira e neu,
guaites per un forat la tomba del Jueu,
e al mig del mar immens la mallorquina nau.

(Homenatge al patró)

Jo ton superbe front coneixia llavors,
com conèixer pogués lo front de mos parents,
coneixia també lo so de tos torrents
com la veu de ma mare o de mon fill los plors.
Mes, arrencat després per fats perseguidors,
ja no conec ni sent com en millors vegades;
així, com arbre migrat a terres apartades,
son gust perdent los fruits e son perfum les flors.
Estrofa d’enllaç
Que val que m'haja atret una enganyosa sort
a veure de més prop les torres de Castella,
si el cant dels trobadors no sent la mia orella,
ni desperta en mon pit un generós record?
En va a mon dolç país en ales jo em transport,
e veig del Llobregat la platja serpentina,
que, fora de cantar en llengua llemosina,
no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

Segona part

(Elogi de la llengua)

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis
que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,
la llengua d'aquells forts que acataren los reis,
defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.
Muira, muira l'ingrat que, al sonar en sos llavis
per estranya regió l'accent natiu, no plora,
que, al pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,
ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis!

(La llengua símbol de la pàtria)

En llemosí sonà lo meu primer vagit,
quan del mugró matern la dolça llet bevia;
en llemosí al Senyor pregava cada dia,
e càntics llemosins somiava cada nit.
Si quan me trobo sol, parla amb mon esperit,
en llemosí li parla, que llengua altra no sent,
e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
puix surten mes raons del centre de mon pit.

Conclusió final

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat
que puga d'home en cor gravar la mà del cel,
oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,
que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.
Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat
cessarà de cantar de mon patró la glòria
e passe per ta veu son nom e sa memòria
als propis, als estranys, a la posteritat.

2.1. El poema es pot dividir en dues parts, una estrofa d'enllaç entre elles i una conclusió final. Especifica les estrofes que corresponen a cadascun d'aquests quatre apartats (fixa't en els quatre títols possibles que figuren a 2.2).

2.2. Tria, d'entre els que trobaràs a continuació, el títol més adient per a cada apartat del poema:
a) La llengua símbol de la pàtria.
b) Elogi de la llengua.
c) Homenatge al patró.
d) Comiat i enyorança de la pàtria.

3. Quins elements i temes propis del Romanticisme i de la Renaixença apareixen en el poema.

De la Renaixença destaca, el fet de prendre consciència de pertànyer a un país, i de tenir una cultura i llengua pròpies.
El Romanticisme, elogia la visió gloriosa del passat (L’Edat Mitjana), és a dir, el segle d’Or de la literatura Catalana. També destaca l’expressió del jo individual i l’exaltació d ela subjectivitat. El poema provoca melancolia.


4. Per què creus que "La pàtria" es considera símbol de l'inici de la Renaixença.

La pàtria es un poema on es poden destacar molts dels objectius que fan referència i que s’observen a la Renaixença i per això es considera el seu inici. Podem destacar alguns com per exemple el reconeixement, la recuperació, la definició de la pròpia identitat nacional, el paper de la dignificació de la llengua i la creació de la literatura catalana.

RESUM DEL POEMA *La pàtria*

Aquest poema mostra la tristesa de l’autor per haver de deixar enrere la seva nació i es pot veure com la descriu amb gran sentiment. També fa especial referència a la seva llengua, pròpia d’on viu i a la qual fa honor en una de les seves estrofes. Entre d’altres coses l’autor demostra la seva pertanyen-se aquesta terra i el sentit de donar importància a la llengua catalana.

Gisela Jimeno Sanvisens
ACTIVITAT Nº2
Text 3

Vingué la festa dels Jocs Florals d'aquell any, el 1877, vaig fer-hi cap i (...) A la nit, empès pels companys del Cafè Espanyol, vaig assistir també al sopar;(...) arribà l'hora dels trinquis i... oh, vergonya meva!... d'un a un van aixecar-se tots els comensals, brindant, recitant o llegint, menys jo, "l'intrús", l'únic autor allí desconegut, amb tot i haver omplert tantes res mes de paper en aquella llengua, que havia estat per a mi l'única que podia donar als nous companys meus allí triomfants "la merescuda glòria a què "estúpidament" renunciava escrivint en català!"
L'últim baluard de la fortalesa que em tenia empresonat, anava doncs a caure. Jo no volia renunciar a assistir, en el successiu, a festes per a mi tan encisadores com aquelles; però tampoc volia passar-hi les hores d'encongiment i vergonya que en aquella vaig patir. No hi havia doncs més remei que guanyar-me el títol necessari.
(...)

Un cop a casa, remogut com hi arribava, aquella nit vaig somniar molt. Vaig veure finalment clar, que entre l'escriptor i la seva llengua nadiua hi ha un nexe tan estret que no té substitució possible; que seria, per tant, inútil tot esforç que seguís fent per cisellar la frase castellana amb la sobrietat, força i soltesa que mostraven els meus compatriotes escrivint en català; que si el territori de la nostra llengua és bon tros més petit que el de la majoria dels altres idiomes, no per això em de renegar-la ni deixar de conrear-la amb aquell amor i aquell entusiasme de què ens han deixat gloriós exemple els nostres clàssics, ni creure, tampoc, que en els jardins petits no hi poden esclatar flors de tanta exquisitat, ufanor i durada com les que pugui donar el jardí més gran.
(...)

Mes si tota aquesta transformació de criteri em duia a detestar allò abans fet i a admirar més i més els fruits dels més inspirats novells companys meus, no per això sabia perdre la ridícula temença d'escriure en una llengua de gramàtica que jo no havia estudiat (com si per a ensenyar-me-la a parlar ho haguessin fet posant-me el llibret sota els ulls), ni desfer-me d'aquella pusil•lanimitat o basarda ingènita que sols els de casa em coneixien i que tant m'ha travat tota la vida en tots els meus camps d'acció social.
Per això, sens dubte, vaig passar-me encara ben prop d'un any sense ni assajar d'escriure una ratlla en català i ni sé quan m'hi hauria atrevit si no em dóna el rampell de fer una broma.

Narcís Oller: Ob. cit.

1. Quins són els plantejaments que empenyen Narcís Oller a escriure en llengua catalana? Et semblen convincents?

Narcís Oller va plantejar escriure en català els seus poemes perquè sentia que el català era la seva llengua nadiua i, per tant, no li trobava sentit escriure-la en castellà. A més els Jocs Florals del 1877 van causar-li commoció; la seva voluntat realista el va portar a la necessitat d'utilitzar la llengua pròpia de la Catalunya burgesa del segle XIX.
Sí, semblen totalment convincents. Narcís Oller vivint la realitat de la societat catalana d’aquella època, no té perquè expressar la seva poesia en una altra llengua amb la que no se sent còmode, una llengua amb la que no ha crescut i que ni tan sols li han ensenyat.

2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?

Perquè l’escriptor va haver de triar un model de novel•la com a matèria literària, per tant, com que era una realitat propera, la de la societat catalana de l'època, la seva voluntat realista el va portar a la necessitat d'utilitzar la llengua pròpia. A més, va trobar-se amb dues dificultats bàsiques. La primera, la tria de la llengua. El procés de catalanització de la literatura al segle XIX és llarg. I Narcís Oller, com molts d'altres escriptors de l'època, va començar escrivint en castellà quan encara la seva vocació literària no estava prou articulada. I pot ser el més important, que ell considerava que si escrivia en castellà li reconeixerien més, al ser la llengua més parlada o de més prestigi.

Text 5

¿Quin profit ne traurem de parlar-li de manera que no ens entenga? ¿Què significarà per ell tot lo que no sàpiga que és? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula "filantropia" ¿per què no se li ha de dir "caritat"? Al poble que no sap lo que vol dir la paraula"psicologia" ¿per què no se li ha de dir "estudi de l'ànima"
Frederic Soler. Cuentos de la vora del foch. 1867.

1. Penses que la situació general de la gent d'avui és comparable quant al desconeixement de lèxic culte o especialitzat a la que descriu Frederic Soler?
Sí és comparable. La gent d’avui dia, en termes generals, no desconeix de lèxic culte, hi ha un gran nombre de població en el món que té educació i el mitjans per conèixer cultismes. L’educació ha evolucionat molt des dels segles XIX, però la resta de gent que desconeix de lèxic culte, és perquè no ha pogut rebre l’educació adequada, pot ser parlem de gent analfabeta o d’aquella població amb pocs recursos.

2. Per quins motius triga tant a començar a escriure en llengua catalana?
Perquè la llengua castellana era la llengua predominant de l’època i pot ser havia poca gent que la parlés i l’entengués.

Sabrina Garcia

POEMA-Pàg.160 (Los dos campanars)

3. Busqueu a la pàgina 160 del llibre de text el poema “los dos campanars” de Jacint Verdaguer i realitzeu les preguntes 1, 5, 6, 7, 8, 9,10,11, 12 i 14. (treball per a dues persones).

1. Significat paraules:

Superba: D’una magnificència, d’una bellesa que imposa.
Abadia: Comunitat monàstica o canònica, autònoma, governada per un abat o per una abadessa.
Salm: Himne religiós.
Presbiteri: Part de l’església al fons de la nau central on hi ha l’altar major, més elevada d’un o més graons que la resta de l’església, que és reservada als clergues.
Cel•la: Apartament petit destinat a un religiós en un convent, a un pres en una presó.
Oratori: Lloc destinat a fer-hi oració.
Cisell: Eina de metall llarga i plana amb tall a la vora extrema de la fulla, que serveix per a treballar pedra, metall, fusta, os, etc., ordinàriament a cops de martell.
Alabastre: Roca composta de guix microcristal•lí, compacta, generalment blanca i translúcida, de la qual es fan vasos, ornaments, etc.
Garric: Arbust perennifoli de la família de les fagàcies, de fulles coriàcies, lluents i espinoses, i fruit en gla, que es fa a la regió mediterrània, sovint formant extenses garrigues.

5.Resum:

- Què està evocant el poeta amb un seguit d’interrogacions retòriques?
Amb aquestes interrogacions està evocant el passat, coses que tenia al passat i ara ja no hi són.
- Quina visió té davant dels ulls que contrasta amb l’evocació anterior?
- Quins són els únics elements arquitectònics que resten drets?
Les abadies Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel i lo Conflent.

6. Ideas i estrofas que cada idea ocupa.

En la 1a estrofa el poeta ens explica que hi ha dues abadies. Des de la 2a fins a la 7a l’autor ens parla sobre com han anat canviant al llarg del temps les abadies. De la 8a a la 18a hi ha un diàleg entre els dos campanars de les abadies i parlen sobre fets que han passat al llarg del temps. De la 19a a la 20a el poeta ens diu que aquest diàleg era entre “els dos cloquers”.

7. Formula el tema d’aquest fragment de Canigó.

És com a símbol de la pàtria. Parla de les dues abadies i de com han anat canviant al llarg del temps i del diàleg que mantenen els dos campanars.
8. Analitza la mètrica i la rima del poema. Quin nom reben aquestes estrofes?
10 A (6,10) 10 A (6,10) Sextet de decasíl•labs 12 (6+6) B (6,12) i al•lexandrins (amb
L'Aplec 10 C (6,10) cesura 6+6)
10 C (6,10) Art Major
12 (6+6) B (6,12)
Consonant
7 a No n'hi ha

Preguntes: 9,10,11,12,14.

9. Senyala quin tòpic literari és emprat en les tres primeres estrofes.
Ubi Sunt (Per que recorda la bellesa i l’esplendor d’una cosa desapareguda) es pot veure en el començament dels versos on diu... On és?

10. Explica les comparacions que Verdaguer empra per descriure aquests fets i elements del paisatge: La desaparició dels cants dels monjos; la pervivència dels dos campanars, els roures i les masies.
Verdaguer diu que els cants dels monjos han desaparegut, com si fossin un cos sense ànima, és a dir, com si no hi hagués la seva presencia i les seves veus s’haguessin apagat. Compara els dos campanars amb gegants d’una legió sagrada , perquè encara perviuen, encara que del demes no hi ha ni rastre. Diu que els roures son com garrics i les masies com ovelles al costat dels campanars, per la diferencia de grandària.

11. Comenta les dues metàfores que parlen de les ruïnes dels campanars.
Posa la metàfora dels gegants per donar a entendre que son massa grans y que la resta de coses que estan al seu voltant, son com animals als peus d’un pastor. (per demostrar la seva grandària).També diu que son dos formidables sentinelles, és a dir, dos soldats posats per vigilar el pas, perquè son els únics que segueixen de peu.

12. Esmenta dos exemples d’hipèrbaton i analitza’ls.
-Dels romàntics altars no en queda rastre.
-Del claustre bizantí no en queda res.
Sense alterar el seu ordre seria: No queda rastre dels romàntics altars. No en queda res del claustre bizantí.

14. Quina de les quatre característiques de la poesia de Verdaguer creus que té més rellevància en aquest fragment de <>.
La soletat del paisatge, per que quasi tots els elements que formaven el paisatge han desaparegut y nomes hi ha la presencia dels dos campanars, amb els quals fa metàfores per demostrar la seva grandària i també donar constància als demes elements.

Lorena Bausa i Gisela Jimeno